

| Alter Enos '07 i Magallanes '06 |

Ara bé, l'existència d'aquesta correlació, es fonamenta en principis prou sòlids?
Posem dos exemples concrets de situacions reals que m'han passat a mi, recentment. Estic segur que qualsevol aficionat al vi deu tenir històries similars per explicar.
I malgrat tot, malgrat tot... seguirem parlant de vins i seguirem pensant que sí que hi ha alguna cosa que podem comunicar, alguna experiència que podem compartir.
Un château a l'Empordà?
Estic parlant del Mas d'en Coll, de Roses, un dels casals més significatius de l'Alt Empordà que ha estat, successivament al llarg de vint-i-dos segles, vil·la romana, torre de defensa, castell, masia, refugi i hospital. La història ens diu que el 1720 es va acabar de rehabilitar, més o menys tal com és ara, i que la família Coll hi ha conreat la vinya i l'olivera durant 13 generacions.
Si a tots aquests ingredients hi poguéssim afegir l'elaboració d'un vi de gran qualitat, ja tindríem el nostre petit château, la versió empordanesa de les admirables institucions de la Gironde.
He tastat el Coll de Roses 2009 i el Coll de Roses Finca del Mar 2009 i ambdós m'han semblat força interessants.
Festa Verema 2010Naturalitat, és la paraula que defineix al Sr. Valentí Roqueta.
Abans del dinar vam fer una visita al celler, al petit museu ple de records de la família Roqueta, que lligada al vi durant cinc generacions coneix aquestes terres de vinyes ancestrals com a pocs.

El Sr. Roqueta té una visió amplia i relaxada del panorama vinícola català, és pacient com la vinya però tot i que sent que ja s’han assolits grans fites, sap que parlant de vi català encara queden coses per fer…
Passejant per les vinyes del Penedès aquest cap de setmana passat em vaig topar amb una curiositat que no havia vist mai en més de 20 anys que em dedico a la professió. En llibres i a la universitat ho havia vist i estudiat, però no ho havia vist mai, i per això m’he parat a fer unes fotografies que us presento aquí. Es tracta dels efectes d’un temporal de vent en una vinya emparrada. Encara que sembli mentida, algunes de les fileres de l’emparrat van quedar literalment aplanades a terra, amb els pals trencats con si fossin escuradents. A les fotografies podreu apreciar els danys causats, a poc de començar la verema. Les circumstàncies són curioses, tot i que no es tracta d’una zona de risc de vent, però aquell dia (dijous passat) hi van concórrer unes quantes i el resultat és el que veieu; emparrat bastant alt, orografia propícia per fer de corredor del vent, bastant massa foliar, ceps molt vigorosos i una càrrega de raïm important, i sobretot ratxes de vent molt fortes que la gent de la zona comenta que van superar puntualment els 100 Km/h. Ja veieu el resultat.





Malvasia.
Article d’en Joan Nebot publicat avui 16 d’Agost al diari Avui/El Punt i que també es recull al blog VADEVI.CAT.
El món del vi català està mogut: s’acosta la verema i el preu del raïm –molt baix des de fa anys– no remunta, els cellers acumulen estocs de vi i el que es ven és a baix preu. Això genera discussions en el sector, tothom hi diu la seva, però el que està clar és que no hi ha una solució única, una fórmula màgica que resolgui tots els problemes de cop.
En moments de crisi, els qui prenen les regnes dels cellers són els directors financers i els comercials, els números han de sortir i sovint es retalla en investigació i en el desenvolupament de nous projectes arriscats i amb personalitat que podrien animar un mercat saturat de marques i de vins, vins sovint mancats de caràcter, vins de perfil “comercial”… que s’ha demostrat que no ho són, de comercials, perquè han estat incapaços d’animar les vendes.
En aquest marc, en una trobada casual la primavera de l’any passat, deu enòlegs catalans, responsables tècnics i pares d’alguns dels vins catalans més reconeguts, van reflexionar i van decidir tirar endavant pel seu compte aquells projectes il·lusionants que fa anys que cadascú tenia al cap i que els reglaments massa restrictius de les denominacions d’origen o l’excés de cautela dels cellers els impedien fer realitat. Dit i fet, van crear l’associació 10 Sentits i van redactar un decàleg en què el gaudi i la llibertat en la creació passen per damunt de les pressions comercials, en què la defensa de causes perdudes, l’aprenentatge posant en comú les múltiples experiències, la defensa del territori i de la seva personalitat i la renovació dels models establerts són l’objectiu principal. En resum, potenciar la figura de l’enòleg com a veritable responsable dels vins.
Fruit d’aquest ideari va néixer el Projecte 2009 en què es van elaborar cinc vins amb el nexe comú, que no té perquè ser el mateix en properes anyades, de rescatar de l’oblit o de l’extinció velles varietats de raïm catalanes bandejades per la indústria vitivinícola. Fer un vi d’aquella vinya prioratina de sumoi blanc que el pagès estava a punt d’arrencar. Seleccionar els gotims de carinyena blanca barrejats entre altres varietats d’una parcel·la empordanesa. Elaborar sumoi blanc de Salomó, al Camp de Tarragona. O fins i tot, fer vi d’una varietat que ha estat impossible d’identificar. Quatre d’aquests vins han estat comercialitzats, amb l’únic objectiu d’autofinançar el projecte i es poden trobar a internet a la web www.10sentits.cat, on també publiquen les reflexions i les novetats del projecte, i a les vinacoteques El Rebost, a Valls, i Cal Feru de Sant Sadurní d’Anoia. I si bé és cert que continua sense haver-hi una solució única per al sector, s’ haurà de seguir la pista al projecte d’aquests enòlegs que prefereixen mantenir-se en l’anonimat i que aporten un parell d’ingredients que sovint falten al vi català: valentia i passió.
10 Sentits Sumoi Blanc Criat en Barriques 2009
Sense DO
PVP: 40 € estoig de tres ampolles variades de 50 cl.
Etiquetat en català
A l’ideari de l’associació 10 Sentits s’hi pot llegir: “No es tracta dels millors vins de Catalunya ni per descomptat del món. Només volem ser això que per a molts ha quedat desat al racó dels records, els terrers, les aromes i sabors de l’oblit, la curiositat, la inquietud, la nostàlgia però també les noves tecnologies i el saber fer, i per sobre de tot, l’autenticitat”.
Els vins que han comercialitzat són una carinyena blanca, un trepat blanc i dos de fets amb sumoi o sumoll blanc. L’un és jove i l’altre, el que s’ha tastat per a aquesta columna, amb tres mesos de criança en bóta. I si bé és cert que no es tracta del “millor” vi de Catalunya, perquè n’hi ha de més equilibrats o de més complexos, el que sí que se li ha de reconèixer és que és dels més personals i recognoscibles, amb una acidesa molt viva que refresca la densitat i la sensació de dolçor lleu que li ha donat la criança en bóta.
Les aromes són de sotabosc, de plàtan i torrat, ben combinades.
Per què hem anat a l’Alguer
Veient la paràlisi total de qui ha de treballar pel vi català des dels despatxos, no és estrany que algú prengui la iniciativa. Pel que jo recordo i he llegit, realment la viticultura catalana ha anat sempre de la ma dels empresaris, i mai dels organismes que a cada època havien d’ocupar-se de que les coses rutllessin.

Durante los meses de junio y julio del presente año la web Verema ha vuelto a organizar un nuevo concurso de cata a ciegas: el llamado VIII Desafío Verema. No he podido resistirme a volver a participar y el resultado es realmente genial: 10º clasificado entre los 100 participantes.
En esta edición el concurso consistió en catar 10 vinos: dos blancos y ocho tintos.
El objetivo de este concurso de cata a ciegas consiste en encontrar al Mejor Catador Verema de la temporada. Para ello los participantes catan vinos sin ninguna identificación. Cada participante debe rellenar una cata de cada vino en el que debe indicar la Denominación de Origen o Zona, la añada, las variedades que componen el vino, si tiene barrica o no, y en caso de tener barrica el origen del roble que se utiliza (americana, francesa,…) y los meses de crianza, y, para finalizar, el nombre del vino que cree que podría ser.
La novedad de este Desafío ha sido que todos los vinos eran de una misma bodega: Hijos de Antonio Barceló. Ha sido una nueva experiencia muy enriquecedora porque se ha catado diferentes vinos con perfiles y características diferentes y que al final ha resultado que eran producidos por una misma bodega.
Vinos participantes en el VIII Desafío Verema
Vino 1: Secreto Reserva 2003
Vino 2: Viña Mayor Reserva 2004
Vino 3: Viña Mayor Crianza 2007
Vino 4: Cosme Palacio Tinto Crianza 2007
Vino 5: Glorioso Crianza 2006
Vino 6: Glorioso Reserva 2005
Vino 7: Viña Mayor Verdejo 2009
Vino 8: Viña Mayor Fermentado en Barrica 2008
Vino 9: Viña Mayor Toro 2007 Vendimia Seleccionada
Vino 10: Tríptico Tinto Tempranillo-Shiraz 2007
Aprovecho para felicitar a los 3 clasificados que serán los únicos que obtendrán un premio pero sobre todo a las 96 personas restantes que han estado disfrutando de esta aventura.
Hace justo un año que empezaba a editar este nuevo blog destinado básicamente al apasionante mundo del vino, una pasión con la que llevo disfrutando desde hace más de 10 años (un día tendré que escribir una breve crónica sobre cómo empezó todo).
Durante todo este año he recopilado básicamente todas mis notas de cata de vinos que tenía anotadas desde hace tiempo (aún tengo muchas más por entrar) y he redactado crónicas sobre los eventos a los que he ido asistiendo durante este tiempo. El resultado parece ser bastante satisfactorio: las 45.000 visitas en un año lo atestiguan (con una media algo superior a las 126 visitas diarias) y los 3 premios conseguidos:
Espero que este blog continúe evolucionando durante este segundo año de andadura en el espacio cibernético del mundo de los enoblogs, y que además sea de gran utilidad para todas las personas que lo consulten
Un abrazo a tod@s.
Seguramente no sea uno de los nombres más conocidos del Ródano en España, ya que su pequeña producción no favorecía su entrada en nuestro país, aunque sin duda por méritos propios se encuentra entre esos pequeños secretos enológicos escondidos en el Ródano norte.
Y por último las joyas de la corona, las 2,5 hectáreas de Syrah de la parcela conocida como Aubert y que la familia adquirió recientemente al mítico Raymond Trollat, ya jubilado. Y más al norte la parcela Martinot, dentro ambas de la comuna de Saint-Jean-de-Muzols. Aubert se sitúa en lo que parece la continuación física de la colina de Hermitage, separadas ambas por el gran Ródano. Plantas viejas de entorno a los 70 años, con alguna superando los 90 años, plantadas sobre suelos graníticos.
Nom: Martin Codax
Collita: 2007
Zona d’elaboració: D.O. Rías Baixas
Vinificació: Blanc fermentat parcialment en bóta
Varietats: 100 % albariño
Grau alcohòlic: 12 %
Bodega: Bodegas Martin Codax, S.A.
Cata:
Brillant i transparent, se’ns presenta amb un magnífic color groc-verdós. De gran aromaticitat en aquest vi hi destaquen les notes varietals de fruites blanques com la poma així com els aromes d’herbes seques. Aquestes últimes, al postgust, hi són predominants.
En boca? complexe i profund; varietal i de terroir.
Comentari:
Des d’un dels punts emblemàtics de les Rías Baixas, Cambados, catem un vi, un albariño, ampliament conegut. Al s.XIII un famós trobador anomenat com el present vi cantava els poemes de l’època; ara, segles després, és aquest vi qui en pren el relleu: bones vetllades d’estiu.
Nom: Enllaç
Collita: 2006
Zona d’elaboració: DOQ Priorat
Vinificació: Blanc fermentat en bóta
Varietats: 80 % viognier, 20 % garnatxa
Bodega: Cellers Capafons-Ossó, S.L.
Cata:
Color lleugerament daurat. El nas denota, com no, el pas per bóta. La fruita del viognier queda eclipsada per la fermentació en bóta: notes fumades i vainilloses es combinen amb una extranya mineralitat que els hi confereix major presència. El pas per boca no decepciona, tot el contrari: potència i untuositat.
Comentari:
Quan organitzarem des del blog una cata comparativa entre blancs fermentats i criats en bóta de zones diferents?? Per què no Bourgogne vs Priorat???

Empezamos el paseo por la instalación más antigua de la bodega. Una nave que ya se utilizaba con los mismos fines, pero seguramente que con distintos procederes, antes de que pasara a manos de los actuales propietarios. Entramos a oscuras y seguí a Diego unos metros hasta que alcanzó el interruptor de la luz, cuando se encendieron las lámparas me encontré rodeada de enormes nichos repletos de botellas de todas las añadas que ha dado esta bodega fundada en 1968 (aunque creo recordar que no empezó a dar vinos hasta algunos años más tarde). De cada nicho colgaban pizarras indicando la añada y la cuvée, de este modo pude identificar las botellas del Viña Magaña 1982. Ni me atreví a pedirle una botella después de que me contara que su distribuidor japonés les quería comprar todas las existencias y ellos no se las quisieron vender.
Para continuar con la visita, salimos fuera y cruzamos la calle. En frente, en un jardín cercado y muy bien cuidado es donde están el resto de edificaciones. En la primera que visitamos, que recuerdo como la más grande, tienen la sala de vinificación con la prensa y varias cubas de ínox de dimensiones más bien reducidas.